La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 16 de maig de 2013

Frontissa



Sobre la espalda una catarata de agua helada te recordará tu destino.
Vicente Aleixandre


He usat els mots maldats, amerats d’una boca sorda. La cloenda exhausta, la gaubança. Els nombres recorren la teua dermis, els afluents del teu cos arrecerats a un nou combregar. Les nous somnàmbules, les raïls de fum; hi ha gorges d’un plàncton eixut, cors de vent, inventaris diürns.

Un misto, la satrapia de la teua nuca. No ho he oït, hi ha claus d’un vent dur, camins inexorables, cèrvols embriacs. L’aur clandestí, la canterella de la pell.

Un jònec de palla, una merla esquifida. Sols he trencat la barreja de cossos, els còdols de foc. El dígit-arbre. No rondines les llengües esmicolades, la teua sina escarpada; un contuberni de celles.

He arrapat els queviures, vorejat l’espant, llepat les espases. Un sotrac, una baldufa,

una remor. 

Carles Alós

1 comentari:

  1. Un misto, la satrapia de la teua nuca. No ho he oït, hi ha claus d’un vent dur, camins inexorables, cèrvols embriacs. L’aur clandestí, la canterella de la pell.

    Ets un geni!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.