Frontissa

Sobre la espalda una catarata de agua helada te recordará tu destino.

Vicente Aleixandre

He usat els mots maldats amerats d’una boca sorda. La cloenda exhausta, la gaubança. Els nombres recorren la teua dermis, els afluents del teu cos arrecerats a un nou combregar. Les nous somnàmbules, les raïls de fum; hi ha gorges d’un plàncton eixut, cors de vent, inventaris diürns.

Un misto, la satrapia de la teua nuca. No ho he oït, hi ha claus d’un vent dur, camins inexorables, cérvols embriacs. L’aur clandestí, la canterella de la pell.

Un jònec de palla, una merla esquifida. Sols he trencat la barreja de cossos, els còdols de foc. El dígit-arbre. No rondines les llengües esmicolades, la teua sina escarpada; un contuberni de celles.

He arrapat els queviures, vorejat l’espant, llepat les espases. Un sotrac, una baldufa,

una remor. 

Carles Alós