La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 15 de febrer de 2013

Fragments de Guadassuar XVIII


Llavons encara no ho sabia, fèiem clots pel camp. La satsuma havia pujat de preu. Tot torna al punt de partida.

Et besava les orelles, t’abraçava amb èmfasi. L’avinguda dels sants patrons d’Alzira, la riuada no s’ho emportà tot, el meu sexe palplantat. Et buscava de lluny, com es cerca una relíquia. Tales, l’oreig dels teus mugrons. Encabits l’un en l’altre, l'ingravidesa, el sexe litúrgic.

Et besava les aixelles, t’agranava la nuca. Estimar-te, aquell deport etern. La pallissa panteixava, et xuclava els dits. Orfes de tutela, espantalls dels destí. La boca plena de besos, el sexe lluent.

La gran via, els banquets; el campanar tocava les dotze. La teua mà a la galta. Sí, Carles, t’estime.

Els gallons a la teua sina, una magrana. La vida al teu clatell.

La remor.

Carles.A 2013
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.