La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 13 de febrer de 2013

Crònica




Era massa jove per entendre-ho.

Ho pense,
mentre remembre
Sylvia Plath cosint un botó.
Com un nombre incorrupte.  
Darwix no se’n lliura,
la seua melangia petrificada,
com encabia els mots.
Era massa jove, sens dubte,
i el més rellevant
-encara invicte-
Iseu estenent la bugada,
la candor dels seus pits.
Aquella tonada equànim,
la descurança.
Els brins d’estima,
l’horabaixa colrada.
Ho remembre tot:
noms i hipocorístics.
La sang al teu bescoll,
l’anihilament.
Les tardes humides,
Wagner escurant,
Nietzsche planxant.

Com un nom que no toque
com una canterella diürna.
El tapet ben posat,
les molles que enraonen.
Com un passat flairós,

com un toll de calamarça.

Carles.A 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.