La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 17 de febrer de 2013

Sort



Quan fui junt a tu, ahí ho vaig saber tot. Com et xorrava l’estima esmicolada en gatzabara. La teua mà a la meua boca, em besaves els ulls, em fregaves la pena. La pica plena de tu, de la teua flaire, de les teues espurnes. M’arromangaves la camisa, la teua forma de caminar, les teues ulleres.

Com una companyonia superba, com un misto quiet. Tu vals molt per quallar el gel. La moneda està girant-se, els taures peixen gana.

Com un esguard jocund, com una pedra blava, plante llavors al teu recer, al teu camal que aixeque. Hi ha merles que volen alt, cavalls desbocats. Et mire, et comprenc, sóc jo qui és ací, qui t’acarona els muscles, et beu els dits.

La tela està mullant-se d’un bosc d’espines, et senc, et reconec. La boca és una bassa on sura el teu cor.

Carles Alós. 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.