La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de maig de 2012

A mon pare




A mon pare

La pluja és un pretexte, la tardor arribava ufana.
Ja no hi són les roselles, els prats orfes.
El vent creuava les tenebres, els tocs de campana.
No volies que tocaren a la porta, el corredor ampli. Els forrellats.
Els carrers buits, els pins de la gran via. Les haques, el seu trot.
Ella fou qui et privà de l'infantesa. Els deures a taula, la fúria.
Mitja vida ofegada, les línies rectes, els trists presagis.
Aquells eren els teus amics, fills de bona família, nens tristos.
El combregar diari, els flocs. Des de la finestra es veia la muntanya.
Ta casa queda lluny, la pols del clarió, aquella llum morta.
El sigil·li de la nit t’emparava, aquell vell seminari, un seguit d'hostatges.

Carles.A. 2011.

4 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.