La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 23 de maig del 2012

Fragment de cartes a l'absent. Crim de Germania.





Dins la flonjor de la tarda, el mestral em parla de terres llunyanes que no conec. Però de vegades, fonedissa, confosa amb el renecs del ventoler, la teua veu també hi és.

**********************************************************************************

Hui , quan feia les hores a la capella, t'he vist, com un miratge, dalt l'altar. Ple de goig, lluïssor als ulls, nadant per un mar de jaspirs i pòrfirs, lliscant content per les límpides aigües, alhora que sembraves l'espai d'espurnes de llum

**********************************************************************************

Corres saltant esquiu sobre la roent arena; i véns a mi que sóc a l'ombra dels pins, l'ombra dels pins que dolçament t'acull.
Dempeus, alegre sobre la pinassa, em parles cofoi de l'altra part del blau del mar.
L'aigua salabrosa et regalima cos avall per una xàrcia de rius i d'ombries.
I de sobte, la teua veu és com un llunyà ressó, que jo ja no puc comprendre. i que de mica en mica va perdent-se entre la remor de les ones i el càntic dels monjos de la cartoixa.


Crim de Germania, secció Cartes a l'absent. 1980.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.