La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 7 de maig de 2012

Al meu germà Alejandro.







Al meu germà Alejandro.


Els teus llavis imploraren clemència,
la teua mà sobre el meu ventre;
un trist atzur, grapes al front,
la queixalada de la mort.

He trobat cada botó,
he cordat la nostra estima.
La rosada fou efímera al teu costat.
Escudelles de pena i pols,
era tan fàcil trobar-te.

Els cantons de la taula rodons,
un oracle de palla i fusta.
El nostre quefer era la companyia,
la brossa creix perquè tu la mires.

Estris davall del braç,
almirall d'un vaixell desert.
Recordes el pes de la solitud?

Un home que no cabia en tu,
la neu fou escassa al teu rostre;
cada bri de les teues mans,
hores a la vora del vertigen.

El nus de la corbata,
la corba dels teus muscles.
L'enemic és la pietat
que raja d'aquells rostres.

Sols a un amagatall,
estrelles per descobrir.
Premies la meua mà,
un rierol de concòrdia,
les joguines eren nostres.

Has trobat la teua veu?
Lliges els meus ulls?
La becada rascà les túniques,
t'equivocares de drecera.

No saps qui t'estima,
tots els draps a taula,
les faules clouen alegres,
has escollit el teu lliri.

Les teues venes mormolen,
l'equitat en les accions,
un cavall de vidre
t'aconhortarà quan no estiga.

No tanques la porta
i abraça la teua vàlua.


*******************


La pluja queia a la meua mà,
un oasi de llibres,
el flexo encés,
la taula arravatada d'idees.

Els mocadors desplegats,
l'estació d'autobusos,
badalls pecaminosos,
el destí era la teua salvació.

Els polzes potrosos,
l'estació del nord.
Motxilles i anhels,
les ungles postisses.

Un horitzó de dubtes,
l'aigua al coll,
arròs amb verdures?
L'almoina, per tu.

Travessant cada tronada,
bevent dels tolls amargs.
L'ombra clavada al pit,
exercici i discòrdia.

El pont dels diners,
el graníçol no és pedra,
equacions i algoritmes,
les tecles enraonen.

La suor al coll,
les cordes daurades;
Cànoves, Xúquer,
una flor entre les cames.

L'estança buida,
el teu germà t'oïa,
les travesses llançades,
l'alegria del dia.

Un itinerari de dubtes,
plora la llum encesa,
crespons blaus,
la carícia del migdia.

T'assembles a la boira
que dorm a la vora.
Un seguit d'histèries,
la veu de la pau,
l'amor del germà.
El pes de l'equitat.

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.