La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 20 de maig de 2012

Axioma de la mentida


Nedar a la teua boca
no és de bades.
L’usdefruit, encara.
Tal volta hi haja
raons no amagades,
rajolins d’esperma.
Un dit i una vídua,
tot allò que no es digué.
Cada signe de passió,
cada cantó polit.
I què fer?
què fer
a aquesta aurora freda,
a aquest penell migrator?
Cada globus no unflat,
cada vaguetat que sura.
Cada disfressa apedaçada,
cada instant fugisser.
El silenci no és una opció.
Diguem no!
Derruïm les muralles,
alcem el nostre clam.
Cada pam de terra,
cada contrada remota.
Àtom rere àtom,
atònits us empentem.
Cada surera mullada,
cada soca esquerdada,
Mullem la mar,
onegem l’argila.
Una ventada ferma,
sanglots d’ira.
Bruta la vida,
què ens queda?
Què ens queda,
i qui no parla?
Qui no tatua la sang?
Qui no sent els calfreds?
Una diàspora de mentides,
una gerra que es vessa.
I qui no?
Qui no detura la vida?
Qui no eixuga el plany?
Qui no trenca els vidres?
Un afany de perfecció,
una historia truculenta,
una vida esmicolada.
Agarrem la paraula,
ferrem-la als llavis,
que tota siga una,
que no hi haja record.

Carles.A. 2012.

2 comentaris:

  1. Un bell assortit d´imatges aconseguides, Carles.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel comentari, Josep ! No coneixia la paraula assortir.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.