La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 13 de maig de 2012

Arraps i espines




Ets ací per no tornar,
per sadollar cada racó.
Cada vena esclafida,
cada autumne violat.
Cossos i voltors,
arraps d’estima,
La ira esmicolada.
les teues dents
lluen en l’horitzó.
El teu cabell d’argila,
un préssec a la boca;
una vella esperança,
un llunyà presagi.
Foragitant la por
habitant cada indret,
cada rostre esmaperdut.
Caps a la meu mà,
caps a la meua boca
com una alosa
que no torna
i vaga atordida.
Has perdut el seny,
habitat cada cos,
xuclat cada sexe.
Extensió del teu pit,
torxa ardent.
Boca a boca,
cos a cos,
dent a dent,
dibuixes cada itinerari,
cada indret
que tremola.
Com un verm
que no cessa,
alga profunda,
trencaclosques.
Llengua ardent,
horitzó líquid.
Esquerdes el temps,
romps la vaguetat.
No mires enrere
i udola als meus cabells
a cada profund clivell.
Perquè de fembres
com tu en són parides
ben poques. 

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.