Arraps i espines

Ets ací per no tornar,

per sadollar cada racó.

Cada vena esclafida,

cada autumne violat.

Cossos i voltors,

arraps d’estima,

La ira esmicolada.

les teues dents

lluen en l’horitzó.

El teu cabell d’argila,

un préssec a la boca;

una vella esperança,

un llunyà presagi.

Foragitant la por

habitant cada indret,

cada rostre esmaperdut.

Caps a la meu mà,

caps a la meua boca

com una alosa
que no torna

i vaga atordida.

Has perdut el seny,

habitat cada cos,

xuclat cada sexe.

Extensió del teu pit,

torxa ardent.

Boca a boca,

cos a cos,

dent a dent,

dibuixes cada itinerari,

cada indret
que tremola.

Com un verm
que no cessa,

alga profunda,

trencaclosques.

Llengua ardent,

horitzó líquid.

Esquerdes el temps,

romps la vaguetat.

No mires enrere

i udola als meus cabells

a cada profund clivell.

Perquè de fembres
com tu en són parides

ben poques. 

Carles.A. 2012