La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 5 de maig de 2012

Fragments de Guadassuar. II



El carrer del venerable, el carrer d’Isabel Penalba. El teu camisó. La botella feia gust a cassalla. Com pintaven la façana. Un plat de llentilles, profident. Velocitat i astúcia. Una casa trista. Sèiem a l’escaló per esmunyir les nostres pors. L’alè entretallat, alletaves la meua germana. Betadine i una gasa, una petita ferida, l’hora nona, la lassitud. Un dia i una nit, roncaven les parets. La feixuga migdiada, el capçal ampul·lós. Tot el que vaig estimar ho vaig perdre, tot allò que vaig trobar en tu.

El poliesportiu, la piscina, revistes i diaris, des d’allí es veia la Murta. El carrer de la pujadeta, l’insomni. Els ratolins queien a la trampa, el cossi, paradigma de la mort. Un tallat del temps i les teues cames, les teues cuixes. Una amanida de besos, bevedors de caritat, gerres i empelts, l’horabaixa, el capvespre.

El volteig de les campanes, tocaven a mort, la garrofera mullada, el costurer i cada estri. Les tasques quotidianes, neules i més neules, una pluja de cassoles. Els coets de canyeta, queia la nit.

Engegàvem la televisió, el volum baix, Caminero havia fet un gol. Te n’anares sense acomiadares-te, com un llampec. La porta oberta, el rosari, la teua làpida. Res més, res més que un silenci, que una estança buida, que una casa muda.

Carles.A. 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.