La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 1 de febrer de 2014

Caràcter



Sé tú mi limite.
Y yo la imagen
de mí feliz, que tú me has dado.

José Ángel Valente

He vist els teus ulls
com una almoina rebuda,
com un òbit de pallorfes
i neules a la boca.
Com una esquella de mirades
i baladre a les orelles.
Ens he vist plegats,
com una alenada profusa
i paraules, i navalles.
No he clos el record
de satsuma a la butxaca
i botiges del teu nom.
Un convit de marraixes
i solsides del teu bes.
Una llavor de tu
i caterves de malnoms.
Una hora esquerdada
i plançons d’un tendre oblit.
T’he vist pujar l’escaló
com un unicorn altívol
i fang a les aixelles.
Un darrer instant
i mirades al turmell,
els genolls repelonats
i cabòries de meló.
Una cataracta
de caràcter i bonesa,
una navelina
colgada a l’entrecuix.
Un gener nevat
i besos al clatell,
una au que niua
al cor de sang mullada,
una sensatesa
de borles i paraules,
una nou dictada
com una desraó.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.