Escorcoll

He sentit el vostre bleix

a la nuca com una arpa,

com un vaixell d’espigues

i mars de calamarsa,

com una escudellera

on creix cada rosella,

com un lupanar de rams

i flors de drap.

No sé ben bé que dir,

si aombrar cada pèrdua

com un pedaç del puny

i flors a les butxaques,

com un ensurt de mistos

i pells molt ben tibades

com cada fogassa

arraulida a la galta

dels ossos esquerdats

i jònecs riallers

que no tenen diners

i colguen l’esperança

a un riu de distància

on no roman la por.

Com cada guany

rebregat                   

a un far d’aigua d’argila

i dunes del teu cos,

muller de sina dolça

que colra la tendrura

i em dóna cada bes,

com un atzur festívol

i places de meló,

com una desraó

del teu cabell altívol;

mengívol és el cos

que guarde al meu redós,

com una sargantana

que et mira i et somriu.

Com una abraçada

a curmull d’esperança,

com un amor proper

i danses delitoses.

Carles Alòs