La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 20 de febrer de 2014

Escorcoll


He sentit el vostre bleix
a la nuca com una arpa,
com un vaixell d’espigues
i mars de calamarsa,
com una escudellera
on creix cada rosella,
com un lupanar de rams
i flors de drap.
No sé ben bé que dir,
si aombrar cada pèrdua
com un pedaç del puny
i flors a les butxaques,
com un ensurt de mistos
i pells molt ben tibades
com cada fogassa
arraulida a la galta
dels ossos esquerdats
i jònecs riallers
que no tenen diners
i colguen l’esperança
a un riu de distància
on no roman la por.
Com cada guany
rebregat                   
a un far d’aigua d’argila
i dunes del teu cos,
muller de sina dolça
que colra la tendrura
i em dóna cada bes,
com un atzur festívol
i places de meló,
com una desraó
del teu cabell altívol;
mengívol és el cos
que guarde al meu redós,
com una sargantana
que et mira i et somriu.
Com una abraçada
a curmull d’esperança,
com un amor proper
i danses delitoses.

Carles Alòs



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.