La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 4 de febrer de 2014

Toll


He vist els vostres ulls
com un Cèrber ebri,
com un rierol de travesses
i butxaques foradades.
Com una lloma antiga
i els budells que s’amoïnen.
No us he trobat enlloc
d’aquest jorn de dacsa
i sotracs punxeguts.
Com un oblit certer
i mirades a la boca,
com una duna antiga
i cordills entravessats.
He refet el camí
de les dones queferoses,
de la merla esponerosa.
Un aldarull de besos
i el progrés que ens emmiralla,
una batuda sola
i cada plany sobtat.
Com un batec altívol
em sorprén cada bellesa,
com un canut de cel
i la mar que es desgavella.
Com una plaça forta
i serpents a cada galta.
Com una desraó
i la vida que ensopega.
Una guardiola
al recer de la victòria,
una vaguetat
oblidada a la paraula.
Dona riallera
que s’albira en la cruïlla;
una catarata
de neules i turmells,
una vida curta
i et veig arribar,
una realitat
de betes i sacsons.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.