La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 13 de febrer de 2014

Una mena de sort


M’he trobat al recer de les llengües,
de la polpa exquisida de la teua nuesa.
Com un pedaç del teu cos,
com una serpent argentada
que em diu el nom de cada corpa,
de cada batec que gemega,
de cada udol de carestia.
T’he vist a un cavalló de neu,
a una merla d’oxigen
per res no dir-te i ajupir-me,
per collir la sina de la fortuna.
Com un cavall de coll de clor
com una boca encuriosida
m’assec al sol com un cargol
que no té sed i es despentina.
Com una au, temuda amor
et prenc el pols com una espina,
com un espill on no hi ha por
com un escut de pau divina,
com un cantó de rent i or
com un assut, com una mina,
com cada tro que guarde al cor
com un aplec de navelina,
com una mar i deixe el sol
com una escata a cada peu
com un ferit i fils de cel
com un saurí que balla sol
com una clau que guarde al cor
com un amor de dents i solcs
com una pica atapeïda;
com una sort i cloc els ulls
com un colgant que et diu ma vida.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.