La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 11 de febrer de 2014

Creus


Que cada cosa cruel
sea tu que vuelves

Julio Cortázar



T’he trobat al darrer desgavell
on la teulada no es xopa
on jo m’arraulesc.
Com una moneda llançada,
com una llança esquerdada.
T’he trobat al darrer refugi;
com una baldufa badada
com la remor de l’amor
que tu oblidares,
com un cos esmicolat
i sabates de cartró,
com la sutja del bes,
dels malucs de brossa.
Com aquella cantonada
on no resta ningú,
com un tuareg
que veu la fi
del seu comboi.
Com una blaüra
i afalacs de verdolaga,
com un toll amarg
i la vida que s’escurça
al teu redós de serps.
T’he recordat
a una carassa
on roman la por
del teu cos de dents
i saliva escadussera,
com un arbre mort
i sacsons de comiat.
Com una vaixella
que ja no es frega,
com cada pell
que recorde en tu
com un amor
de primavera.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.