La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 16 de febrer de 2014

i 3



T'escolte així parlar:
<< Vine a la mare >>.
O << ¿ què et faré a la nit per a sopar?>>
Paraules amb caliu i alè. Tebiesa
de la sang fent-se llavis.
<<Vine a la mare>>.
A la infantesa em duies i em tornaves
creuant la processó de tots els sants i verges
als qui pregaves
per la filla petita i per la dona
quan la febre era el pou on m'enfonsava
o el cor em feia mal de veure i viure.
<<Vine a la mare>>.
I el món era un manoll d'herbetes tendres,
una fira de nines
o el cel de pasqua blau de primavera.

Ara furte al silenci la teua veu
que es fa líquid calent dels rius que porte,
i les quatre paraules
vénen a mi per la cordial artèria
vers la vida que visc freda i ferida,
vers el món roig de sang, negre de pluja
o gris de cendra,
inacabable cendra de gent morta
cremada per l'oblit.
<<Vine...>>
Però mai més no puc tocar mare
ni oferir el teu cor als que no eren
fills en actiu.

Maria Beneyto Després de soterrada la tendresa (1993)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.