i 3

T'escolte així parlar:
<< Vine a la mare >>.
O << ¿ què et faré a la nit per a sopar?>>
Paraules amb caliu i alè. Tebiesa
de la sang fent-se llavis.
<<Vine a la mare>>.
A la infantesa em duies i em tornaves
creuant la processó de tots els sants i verges
als qui pregaves
per la filla petita i per la dona
quan la febre era el pou on m'enfonsava
o el cor em feia mal de veure i viure.
<<Vine a la mare>>.
I el món era un manoll d'herbetes tendres,
una fira de nines
o el cel de pasqua blau de primavera.

Ara furte al silenci la teua veu
que es fa líquid calent dels rius que porte,
i les quatre paraules
vénen a mi per la cordial artèria
vers la vida que visc freda i ferida,
vers el món roig de sang, negre de pluja
o gris de cendra,
inacabable cendra de gent morta
cremada per l'oblit.
<<Vine...>>
Però mai més no puc tocar mare
ni oferir el teu cor als que no eren
fills en actiu.

Maria Beneyto Després de soterrada la tendresa (1993)