La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 11 d’octubre de 2013

Nuesa


He vist l’esguard
d’una vida anterior.
Ningú com tu
quan no caus en la trampa.
He resolt moure els peons
d’un tendre oblit
de boques soltes.
He pres el pols
a la meua nuesa,
a un pom de mar
i fred al cos.
No ho he sabut
més enllà dels llavis,
d’una molada de té
i foc en la façana.
No sóc jo la rama ferma,
la creu de terme
d’un trist oblit.
Dolia ser fort
en la nuca que no balla
i badalla en la mà.
Tot era una por
de maduixes de neu,
del cos que s’ho calla.
No hi ha sol
al clatell dels vells
que anhelen somriure
al jovent tèrmic.
Dis-me on sóc
en la llarga nit
de ciris de veu.

Una vela que no calla,
un clau, un formiguer,
forquilla que no brilla
si no em dónes el pa.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.