La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Dansa arcana


He creuat els oceans
de la teua nuesa,
on Patrocle plora
arraulit a la mà.
He desfet la madeixa
de punts suspensius
on no queda ningú
que em mire en la distància.
He abraçat el cos
de serps llenegadisses
i pedres d’amiant.
La vora és lluny
d’un cercle de bruixes,
de merles arbitràries.
Ningú a la vora
de pomes i cireres,
de carros de combat.
No era una broma,
dalla entravessada
reblerta a vessar.
He vist el sol
ferir la teua nuca
de cera i ambrosia.
Un udol del temps,
frontissa escadussera
que torna per jamés.
Una travessia
de neu a la butxaca,
de borles de quitrà.

Carles Alòs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.