La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Preu


He vist retrocedir
les boques de gel.
No hi ha ningú a la vora
d’un deute de serps.
He tret els papers ufans
d’una vida eixerida
amb una nafra al front.
No queda ningú a la vorera
a un cel d’argent quallat.
He dit la darrera paraula
a un vagó de tercera
que sura sobre la sorra.
Ja no bufa el vent
al teu bust de maragdes,
a la primera joia
de dies de pissarra.
No hi ha aigua
a l’abeurador
de fruites marcides
i perols de sang.
He oblidat quadrar-me
al darrer cos
nuu en la nit.
No queda són
al martell pelat
d’arraps de tu
en la drecera.
He estovat el plany
a aquella platja
de menestrals.
No sé cedir
a la dretura
d’un vell comiat
de fulles seques.
No sóc ufà
en la tornada
a aquell recer
de margalides.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.