La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Fil


He vist la mà que llepava el muscle. He acomplert l’avinentesa. Un gra de sorra, una desraó. No bufa el llebeig més enllà de la sina on romaníem riallers. La nit està cenyint-se a la boca, com un taulell del cos que et diu que jo t’estime.

No queda aigua a l’abeurador, he cosit el vent amb fil del desig, l’aurora t’abraça com una melangia llunyana que no té veu al teu clatell. Idomeneu em mira en l’aspra tornada a casa. No era una collita escadussera, ponent enutjat d’un retall de mi. Mire el peiró, tinc fred a les aixelles d’una terra groga.

No diré res més, només una nevada de píndoles de mar


Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.