Il·lés, perplexe. La plaça major, la font del
dejú. No hi havia ningú a la banda dreta de la vorera. Una il·lusió, un
miratge. La plaça apaivagada, els meandres del cos.
Una guspira lenta, un estel de llum. Els xops arrenglerats, l’esclat, la
voràgine. Un camió circulava a la llunyania, les cames llargues, una
bufetada lleu. L’aparador d’aquella botiga antiga, la mercaderia parada, la
darrera botiga del carrer.
Una llum, la boira. Una passa darrere una alltra.
La multitud, la colònia cara. El replanell de l’escala, arribava la tardor,
ufana en ella mateixa.
Les petjades al fang, una caixa de clarió.
L’escomesa perenne, una butfolla a la mà. Dia rere dia, una sonata de besos,
una pau al carrer; una bastida, un cos insaciable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.