La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 22 de setembre de 2013

Ordenança


He eixugat el record,
no queda ningú a la teulada,
ningú a la teua boca
de sang quallada.
No era un acudit,
una espelma de boira
que corre pel cos.
La raó no és invicta
quan no sacia el dolor.
El coll alt d’un nus
que no troba raó.
Ha esmicolat la paüra
dels oceans de palla.
Una trista història
que recorre el cos.
La mà de la mare
muntada al bè,
una reixa indesxifrable
que arropeix la melangia.
He robat la pau
desnucada a la força.
No queda sabó
a l’alçada de la vida.
No fores un fill
sens trampa ni cartró,
esquarterat al bé
de raons de núvols.
La sorra s’esmunyeix
enllà de l’horitzó,
més enllà de tu
que albires la nuesa.
Una vanaglòria
de sang i argila,
una desraó
de pa i enyoradissa.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.