La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 15 de setembre del 2013

Papers del 2001. Setembre


No hi havia ningú al darrer vagó. Els seients foradats, l’Avinguda dels Germans Maristes. Més enllà surava una polseta. Corbera, Llaurí, la Muntanyeta d’Alzira, els empelts. Havia arribat la nit (amb tot el que això implica)

L’estable mut, la grava de Picassent, les polaïnes. Un atzur corprés, una mera correspondència. El campanar marcava les deu; una hora qualsevol, una realitat bagassa. Aviat aniríem a collir les nous, la Muixeranga ja havia passat.

La teulada xopa, la vida fluïa. El margalló i la canyamel, la volta a peu a Tous. Un jorn de brossa, una caixa de serps. La carretera a l’Alcúdia, el camí dels rucs. Una i altra vegada, la vaguetat, la impostura.

Sóc a casa, com foren a casa els meus avis. La sang heretada, les vaques, el gronxador, l’escaló. Un formiger de vides, una causa d’ordi. Una llar comuna.

Carles Alòs
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.