La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 23 de setembre de 2013

Rerefons


El jovent està esguardant un jorn d’ordi, la porta està falcada amb un enyor suau. He albirat l’habitació contigua al cos, on no resta ningú, només la melangia.

Hi ha raons de fang als encontorns del teu melic, no resten paraules per cargolar la vida. He trobat la darrera raó, el fum d’una taula de nísprols.

Esperone el temps, com una talaia de neules colgada a la darrera mirada. Gronxe l’eterna resposta, amerada d’un mar subtil. No queda sutja al teu entrecuix on naixen rialles de nen verds. Ha arribat l’autumne al redós del teu cor, demà serà l’endemà d’un jorn plecar.

Encenc un misto, em mire a la teua llengua. He buscat un fil de neu per cordar cada paraula. Has parat taula al racó més humit. Deixe les tisores a un foc que torna per no anar-se’n ja més. No fa fred. He collit una rosella d’un vent tardoral. No plores, no hi ha neu al record esmunyedís, al darrer pis.

No tingues por i obri la finestra d’un futur de mel.

Carles Alòs
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.