La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 3 de setembre de 2013

Pes



Te he dicho que no mires atrás
Héroes del silencio

T’he vist vora la llar
amb la llum encesa.
Llueix el teu crani,
pensívol en l’oblit.
T’he vist vora la mà
d’un cabell erm,
d’un clavegueram reblert
d’espines del cos.
No era una obietat
una tabula rasa de neu.
No queda ningú al sostre,
tant sols una mà
que ja no té remei.
Us he oblidat a tots
a la nova voravia,
a la creu més alta.
Ja no fa fred
a la porta de la vida,
al darrer bes.
L’estable està buit,
només rondines tu,
una veu ocre
mullada de taurons.
Les bledes es marceixen
al trot de les haques.
He trobat la veu
que esguarda l’arribada,
on ho hi ets tu.
La pell dels ous
que mai has tingut.
Les serps et miren
enllà dels murs.

Fa fred al teu cos
de frare sense roba.

Toquen les campanes
d’un comiat funest.

Carles Alòs



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.