La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 16 de setembre de 2013

Tardor


No resta ningú a la darrera parada, han arrancat els poms d’una dansa antiga. No hi ha ningú al llavaner, no raja aigua per l’esquena. Les nous estovades, una frugalitat, un vaivé indecorós.

El silenci ho ha envaït tot, més enllà de tu. La calma espurnejant, un redós de cadires, la voravia enterca. El pa moll, les lletines. El començ del nou curs, la descurança, la prosòdia dels ànecs. Un aljub, un misto arropit, la darrera abraçada, la paüra.

Els indrets ombrívols, un got de cassalla, les formes. Un cos al teu cos, la migdiada plegats, la vera ciència, la tardor. Com un cossi de vent, com una nevada perpètua retorne a tu.

No hi ha ningú a la darrera parada. Els vianants, l’insomni brut.

La darrera parada… i una elegia.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.