La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 27 de setembre del 2013

Destí



He tret el fem,
està allí,
més enllà de tu
al redós del teu cor.
Un brollador de fang
una sutja inesborrable.
Recórrec el cos
de les borles de paper.
T’he vist venir
en la darrera avinguda,
allà on restem
en un hivern de fils.
No sóc qui et mira,
l’arrel maquinal
de vespres de sabates.
He estés la bugada
a l’ombra de la vida
on brilles tu,
melangia abeurada,
or de mar,
de merles de tungstén.
He collit la drecera
d’un autumne líquid,
de líquens postcoitals.
La carta es farta
de trencar meravelles
en una bassa eixuta.
No hi ha ningú
a la vora del llebeig
on manquen rajolins
de besos a curmull.

En la davallada flonja,
al comiat pregó,
a una costella sòlida
que canta bruixeries,
així arribí
i així partisc
al foc del destí,

que em mira
com un ham.

Carles Alòs



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.