La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 2 d’agost de 2013

Quitrà


T’he vist a un temps pretèrit
on fores desdenyós amb la paraula.
Com la teua veu, insuportable,
he recollit cada carta.
Com el mot esmunyedís
de la teua supèrbia,
com un as a la mànega
que fou el teu edicte.
Com una ombra espesseïda
i foc a les butxaques,
com les dones de cartró
i les ungles de pòrtland.
Com la veu del veïns
i una caixa de sabates.
Com un tumult de guanys
i arrop i talladetes.
Com unes beceroles
que veres al teu coll.
Com l’escuma acollidora
i una barra de bar.
Com un desdejuni de flors
i plats reblerts.
Com una tulipa
que et veia créixer.
Com un nom subaltern
i bacores ennegrides.
Com una caixa forta
que mai et va pertànyer.
Com el dany que causares
a l’hora prohibida.

Com una fatiga eterna
que em vares imposar.
Com la teua caradura
que ja per sempre torna.

Com el pes de la por
que raja dels teus muscles,
com un ganivet
que em volgueres clavar.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.