La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 30 d’agost de 2013

Flit


He trossejat la carn,
està tendra
com una canícula encesa.
Com una flor diürna
que torna més enllà.
Com el dit de la mare,
com l’enuig permanent.
Com una voravia
on no passa ningú,
com un desig devot
i flors a les sabates.
Com una corruixa eterna
que ja no té retorn.
Com un bagul de neu
i escacs enyoradissos,
com una travessia
de vent i de forment
que es mostra més enllà
al cor de les pallorfes.
Com un seguit de guanys
i guants sense calor.
Com una melodia
de taules de cotó,
(i fang a la sabata,
que ja no plora més)
Com una gargamella
de volves de tristesa,

com una vitamina
que em dóna el teu alé.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.