La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 16 d’agost de 2013

Origen i determini


Les nous al sac, la carretera polsosa. Una determinació insubstancial, una vaguetat sola. La mar blava ens besava més enllà del nostre orgull. Com un confit deliciós, com una sinada plena de paraules.

El pa, cada dejú, les paraules corcades, un clavell. El replanell de l’escala, les llonganisses. Una pubertat incipient, un precipici. La mà de la vida, l’orenga. Els cabells mullats, les ametlles.

Un llinatge oriünd, una pluja de guanys. La porta ajustada, la pitera frondosa. Un recull de mirades, una ordenació exacta.

Carles Alòs

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.