La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 6 d’agost de 2013

Carta pobla


He creuat els oceans templats
amb una estranya nuesa,
com la llum de les boques
com un gemec d’ordi.
He acomplert el pacte tàcit
com una veu extramurs
com un cos espaordit
que llambrega en la neu.
Com el colzes de la por
com la paraula dels difunts,
com una olla reblida
d’un fred acaronat.
Com el palmell aixafat
com la mà estrangulada
de promeses acabades.
Com els ocres de la veu
com un esclat de mots
suats en l’arribada.
Com la tela pulcra
d’un vell desig,
d’una raó innata,
gairebé excessiva.
Com una cloenda
colgada al cel,
com un cavalló
amorosit en la sort.
Com les dunes de l’indult
i una faixa acolorida,
com una tramuntana
que no para de bufar.

Com un cabell que bese
i aixopluga la mirada,
com una guardiola
on no m’hi puc estar.

Carles Alòs


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.