La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 10 d’agost de 2013

Llima


Us he vist,
com una carmayola encesa,
com un record efímer.
Com els ulls de la pietat
i una dona ferma.
Com un tros d’epiteli
i figues de cartró.
Com un batec enterc
i sina que no calla,
com una profecia
de rogles de safrà.
Com una melodia
de foc i tela vella,
com una tapadora
d’un mimbre insurgent.
Com un retall de tu
que es mira més enllà,
com una boca oberta
on xuma l’esperança.
Com una rodalia
de rent i de genives,
com un petit cartró
que es busca ben endins.
Com una catapulta
que es vessa al teu costat,
com un petit cadell
d’asfalt i terra blava.
Com una enamorada
de galtes ben vermelles,
com un cresol antic
que tinc al teu redós.

Carles Alòs

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.