La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 18 d’agost de 2013

Bes


He arribat ací
per trencar les flors
de la melangia,
aquest desgavell antic
que ja no té raó.

Com les prunes del desig
i encontorns esmunyedissos;
com una falsa era
on no queda ningú.

Com una borumballa
de foc i de garrofes,
com una tempesta
i neu a cada peu.
Com una inquietud
que engreixa la constància,
com una rosa verda
i fils a les sabates.

Com una vanaglòria
al pit turmentada.
Com una estació
on no cal esperar.
Com les borles més dolces
de tela inacabada,
com una desraó
i sutja que no calla.

Com un passeig antic
on ja no vull tornar.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.