La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 12 d’agost de 2013

Agrunsadora



No queda ningú a casa,
la servitud,
la vaixella eixugant-se.
Com una eruga freda,
com una revolada
de foc i de travesses.
Com un convit ufà
i fil a la butxaca.
Com una deïtat
i mànegues ben amples
i solcs de terra blava.

Com un usatge antic
on penge samarretes.

Com una agrunsadora
on guarde el meu destí.

Com una tovallola
on mire cada guany.

Com una disidència
que ja no cap en mi.

Carles Alòs

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.