La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 23 d’agost de 2013

Deute


He resseguit la línia de punts,
com un puntelló autista
que s’ensorra en ell mateix,
com una matèria pesada
de canyes i vestits.
Com un fil que s’allarga
en la desraó del temps.
Com una gosadia
de vent i llepolies.
Com la mirada perduda
de les dones desimboltes.
Com un amagatall
i maragdes de safrà.
Com la veu endolada
de les línies difuses.
Com un bri d’herba
i una cerbatana.
Com la boca més dolça
de gavelles de vida.
Com un pitet
i cebes apartades.
Com la veu dels morts
i paraules corcades.
Com una suma de raves
i nivells antics.
Com un jornal guanyat
i navalles esmolades.
Com una travessia
de rent i de forment,
com una cataracta
de cel i terra blanca

que es dóna a mi
a poc a poc.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.