La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 6 de juliol de 2013

Síndrome de Stendhal




Escribo para que me quieran
Federico García Lorca

Carmesina, jo t’am
Tirant lo Blanc

Et viu allí
com un anell
com una cotna
d’un vell desig,
com una marca
d’un vell amor
com un retorn
a la dretura
que es reconeix
al meu albir.
Com una neula
que viu en mi,
com un repic
de la tristesa
que jo conec
quan pense en tu.
Com un amant
que roba carn
en la fredor
de la desídia.
Capell lluent
que ja no tinc
en la fragància
d’aquell vell cos.
Com un retorn
on estiguí
a la voreta
d’aquell record.
Com una mà
amb que ensopegue
quan em retinc
al meu clatell.

Com una suma
malbaratada
que et plora a tu,
com un estany
de fines herbes;

aquell amor,
aquell neguit,

que ja no tinc
com un espill
on no em conec
i pregue mort
com una volva
de neu sens cor.

Carles Alós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.