La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 27 de juliol de 2013

Fragments de Guadassuar XX


M’he esmerat, molt és poc. He collit les boques més dolces d’una mar utòpica. Com un remei innecessari, com les borles incendiaries, així he arribat. Com una conurbació sorda, com un batec del cos, com un aixopluc esberlat d’una carícia de fang, que ens mira en la distància.

Com les pedres del cos, com un lladruc efímer. Com la galta d’una dona que ens mira en la tristesa, com un vell tovalló, nissaga vella, terra.

Com la dona que volia xeringues de suavesa, com un martell de seny, guspira violàcia. Com cada destrellat que escric amb aquest llapis. Com un tumult de serps que ens miren encorbades. Com la llana de la vídua que recorda cada fill, com una corredora que travessa la polaïna, com la sina de les verges, com una remembrança,

Com un collar que viu en un bagul insuls.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.