La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 25 de juliol de 2013

Gènesi, altrament intitulat papers de vidre



Com un gos que cerca l’esperança,
com la turba arremolinada
al voltant de la nit.
Com una corriola esponerosa
que plora sang, sense remei.
Com la nit que estrangula la vida,
com una vianda de forces
corpresa en la mirada.
Com una sagrantana encuriosida,
com una por, en la constància.
Com la veu de les nenes
que demanen perdó,
com una faixa erecta
d’una raó necessària.
Com un escorbut raquític
que ens mira en la lloma de fang.
Com una patada en la boca
llavors innecessària.
Com un equinocci de nous
mogudes per la mà.
Com l’àvia que m’estimà,
com l’avi que em protegí.
Com la mirada de les dones
que fabriquen sabó,
com un tumult d’anys
que cal esbatussar.
Com un aixopluc de dansa
de colomes ennegrides.
Com un maluc escalfat,
fill del mar, o una guspira.
Com un nisprer aigualit
d’un horitzó de maduixes.
Com la brega que tu saps
que balla al meu cabell.
Com una formiga adormida
que respecta la dretura,

com una casa ancorada
en la talla que s’esbrina.

Carles Alòs

2 comentaris:

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.