La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 28 de juliol de 2013

Pell


He oït la simfonia postrema, com un coltell esmicolat en la mirada, com una dansa taciturna d’un esguard feréstec. Com una diana de nous on no cap l’altura.

Com un blat immòbil a la darrera paraula, com un esguit de guanys malbarats a l’hora exacta. Com un quequiter de paraules, com una paràlisi llaurada a la nuca. Com una alfàbega morta, calaix on roman el seu nom. Com una pitera d’un desig antic, porta falcada on no s’hi val entrar.

Com la vida que brollava a la font de la mare, com una paraula pessigada, taulell badat, record del nom.

Com una ressurrecció, com el costum d’afaitar-se. Com una voravia on no queda ningú.

Carles Alòs

2 comentaris:

  1. Una última sinfonía profunda y humana ...

    Gracias!

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Mariola! Bon inici de setmana!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.