La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 22 de juliol de 2013

Recapitulació



És aquesta la teua derrota,
la bonior dels becs enfuriosits,
la paraula d’una porta que s’obri.
La precarietat de la vida ajornada,
aquelles travesses obscenes.
Com un ensurt de pleits de rent,
com la voracitat de les sines mullades,
com un indult que s’acosta al dolor.
Com la sivella que creu en la mà,
com un solc de dretura i molades,
com un cadell de vent i romer,
com la caducitat de la vida que ens aixafa,
com un hivern de calç i de patades,
com la tassa de nous d’un jorn de vacances
com la dalla d’un cos sotaiguat de plaer.
Com els ciris erectes de vida per vindre,
com una carícia d’un pont de tarquim,
com el Sol que es promet que no torna la vida,
com la biga de neules i safes de blat.
Com el dits dels infants i ditades al pany,
com una cassola que parla de tu;
d’un jorn de sanefes
i mogudes maldats;
com la platja d’un poble
que fou turmentat.
Com una mirada
reblerta de pa.
Com la neu del cos
de pallorfes i sal.
Com un aliacrà
que es picà a sí mateix.

Com una vianda
de foc i d’ensurts.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.