La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 19 d’agost de 2012

Fragments de Guadassuar XIII


Ningú al carrer, la carretera polsosa. Havíem penjat els abrics, es gronxaven a la perxa. Eixos ulls no em pertanyen, et besava la cintura. El ventilador engegat, el vespre solitari.

Un munt de papers damunt la taula, l’espasa de Dàmocles. Els avis ja eren vells, enjorn arribarà la nit, amb tot el que implica… Trèiem el fem, la passejada minsa, les petjades. Els nens ja dormien, somniaven ciris. Aquella avinentesa llunyana, l’as de copes. Algun dia farà fred, haurem d’estar alerta. Les teules ja no hi són, li manca lluïssor al terrat. De vegades recorde Enees, el seu èxode. Les figues estan bones, m’estime més les bacores. M’agrada mirar-te el braç, arraulir-me a la teua escalfor.

Les canonades no degotegen, el plany s’ha eixugat. Açò fou terra de moriscos, eixe arbre el plantaren ells. Ja no queden garrofes, hem fet tard a l’èxtasi. Nevarà quan acaronem els gats.

Hem abatut el silenci, disparat l’insomni. Fou lleu la teua màgia, efímer el teu record.

Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.