La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 21 d’agost de 2012

A ullclucs escórrec el teu paladar


A ullclucs escórrec el teu paladar,
aviat arribarà l’insomni,
pre’n cadira, no t’amoïnes.

Raons no explicades,
saies massa velles.
Els bevedors estan a curmull.
Et bese la parpella,
enraone amb el teu bleix.
Les monedes són disperses.
Un pastís d’il·lusió,
enramada la senda.

La butxaca per fora,
un cositó honorable.
Com dos galls de lluita,
com una galleda buida.

Fruïrem la delectança.
No pagàrem el convit.

Apaga ja la llum,
la nit és de vidre
i un fil la travessa.

Formes decoroses,
un nard a la vora.
El raspall de les dents
tot allò que visquérem.

Comença a cerndre,
has guarda’t l’abric,
Ajustat el desig,
col·locada la pitera.

On guardes el present,
aquell vell embalum?
Tot siga un miratge,
tot siga una dèria.

Capaltard volaran els coloms,
cercaré l’esperança.
Amb l’ajut del quefer quotidià,
a l’atzur del camí que comença.


Carles.A. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.