La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 7 d’agost de 2012

Els ulls clarividents les les donzelles...



a E.M

Els ulls clarividents de les donzelles.
Les mans que sense pressa tocaria
mentre la tarda audaç, se n'assabenta.
El pàlpit transparent a les palpebres.
efímeres les galtes saboroses
del rostre etern que n'és plasent rutina.
Feliç la boca tímida que s'obri.
Un bru bescoll indòcilment fresquíssim.
Un front, com lluna blanca assaonada,
ampli, gràcil, i com el joc, alegre.
La placidesa boja de l'esquena,
les celles, les orelles, les pestanyes,
pulcres ninetes, vímet d'amistança
enllà dels pits on s'alcen les escumes.
Melic, turmells, malucs i sines, anques.
El ventre jove, flor i meravella.
O trasbalsada ja la pell d'espasmes,
les natges, els genolls humils, l'espatla
revolta per cabells que perfumegen
els braços de quimeres cobejosos.
El sexe, lent, concís com una línia
assolellant-se en pètals i rosada.
El flanc content que besaria prompte.

El cos vigent d'amor. La boca abunda.
Pell sense edat, lliurada a la gaubança.
Polèmica antiquíssima m'inunda
com tot el pes d'un vespre t'abalança.

O si de sal aquesta mar rotunda
acèrrima d'escumes ara avança,
al gest dubtós, un gest d'abim. Profunda,
així la carn. I l'una amb l'altra mansa.


Isidre Martínez i Marzo. L'altre encara. 1994.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.