La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 25 d’agost de 2012

Fragments de Guadassuar XIV



No conec Elias Canetti. Em llevava amb un ensurt, embolcallat d’idees. La tonada monocord del mòbil. Recorde Epiteli tendríssim de Carme Riera, i com no Els escacs d’amor. Sempre he estimat molt La falaguera i l’àguila negra, tot made in Les balears.

No queda cap lloc on guarir-se, les idees brollen, saltant. Una cabòria em rondinava el cap, quart dia de danses, l’estiu va acabant-se. He trobat el terrat molt canviat. Ahí jugaran els meus nens mentre la meua muller estén la roba. Assegut a una cadira veuré com es dessua, mentre et bese el ventre i cloc els ulls.

No tindrem telèfon, les teules ens ho contaran tot, espai, molt espai, com la cendra covada a les teues parpelles. Farem un niu de paraules al teu caliu. No ens mancarà res, veurem la saba dels rastells i pouarem records de ventures. He vist el reflexe del meu futur escalfant-se al teus pits. El teu peu sobre el terra, un paradís d’ungles, una endevinalla amorosida. Aquell vell mosaic florit, les pepides de la síndria. Assomada al balcó escridasses el veïnat, la sinada somrient, l’hemisferi porpra.

Què més donarà açò o allò mentre ens tinguem l’un a l’altre, mentre siguem nostres. L’horabaixa està buscant-te com busque jo el gesmil efímer de les teues cames. Hem omplert la raó, el teu braç llambrega. El vent em recorda a tu, el teu clatell lunar, la paraula no dita. Et fregue l’esquena, plante llavors al teu cabell.

Carles.A. 2012

2 comentaris:

  1. M'he imaginat el terrat de ca m'àvia al carrer nou. Com sempre, sublim, Carles!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Agustí ! Una forta abraçada!

    I publica més sovint!

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.