PRÍNCEPS BLAUS

Al final vas aprendre a fer l’amor
amb gent que no estimaves, i a estripar
les històries d’amor de tots els contes
que encara alguna tarda desvagada
et portava a llegir, i que somiaves.
Ara ja fa molt temps del primer cop
aquell, i estàs a punt d’anar-te a viure
amb un home que expliques que et fa riure,
que cuina per a tu, que sap partir-se
un bon vi negre, i que diu que et comprèn.
T’has decidit al llarg de moltes nits
que has buscat prínceps blaus en els servents
que hauran aconseguit fer-te sentir
com una reina o una ventafocs.
Els palaus no són tals, i les carrosses
no portaven enlloc: cap a les cambres
d’algun hotel barat, o potser als pisos
que no vas visitar gaires cops més.
Qui hauries desitjat que et despertés
amb un petó t’ha deixat dormida,
i has escapat descalça d’aquells prínceps
que han volgut emprovar-te una sabata.
Avui que no preguntes al mirall
qui és la més maca, i que no creus en cignes
sinó en ànecs salvatges, et conformes,
per ara, que demà qui sap què passa.
Al final vas aprendre a fer l’amor
amb aquell home amb qui ara véns a viure. 

Jordi Julià Els déus de fang (2007)