La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 22 de març de 2016

SI TORNAVA




Mai no sabré per què la gratitud
té la forma senzilla d'unes mans.
Un llibre porta a d'altres llibres, com
els camins duen més i més camins.
De vegades l'atzar és un mot bell.
Hi crec, com crec que el món dura l'instant
d'un sí robat als déus. A poc a poc
la mirada contempla aquesta llum
talment els llocs on sempre tornaré.
Dénia. Dos mil quatre. Enllà dels cims,
tendra pau de l'octubre. El temps és clar,
a la justa mesura d'un gran cor
que batega amb el pols d'una au que fuig.
¿Com confiar les nostres pobres veus
al llenguatge convicte del matí?
Posem-li noms amb síl·labes constants,
tractem d'abandonar-nos a la sort
de totes les dreceres, ben amunt.
Tantes raons com restaran per dir.
Tantes respostes en un sol perquè.

Isidre Martínez Marzo Hostes (2006)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.