La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 27 de març de 2016

Primera claredat




Als matins els cossos es cabdellen
com buscant un recer entre la llum,
nàufrags d’una altra mar,
mentre l’eco dels somnis
pausadament desfà
la seua cabellera esperitada.

Hi ha una amable indolència
que ens recorre i encalma.
Com la sang per les venes, així el tacte
avança per la pell sense vessar-s’hi:
la mà que acaricia
delimita també una subtil frontera.

Com ones adormides,
els cossos s’acoblen i s’allunyen.
Enllà d’aquesta pell
hi ha un altre ser remot
Que em busca dins del son,
que em traça i que m’ignora.  

Enric Sòria L'instant etern (1999)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.