pare,

pare, 
no sabies llegir ni escriure. 
no sabies de lletra.

analfabet, es diu d'això d'una manera expeditiva, 
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte 
i l'entenc desdenyosament injust.
caldria matisar. 
hom no pot dir analfabet impunement.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa, 
més endavant de roma, 
i fins i tot em vas permetre anar a grècia. 
com t'ho podria agrair, pare.
em recorde. 
i tu, dempeus darrere meu. 
jo escrivia, assegut a la taula, 
miraves els signes que traçava jo 
com si anasses llegint-los 
o patint-los, 
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies, però ho intuïes. 
el meu llatí no era el teu llatí.
i callaves després.
ara, 
mentre escric açò, 
et sent al meu darrere, a les meues espatles, 
et tinc o et necessite.
per això he interromput un himne a venus 
i t'he escrit açò 
molt devotament, 
pare. 

Vicent Andrés Estellés Horacianes (1963 - 1970)