La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 29 de març de 2016

pare,




pare, 
no sabies llegir ni escriure. 
no sabies de lletra.
analfabet, es diu d'això d'una manera expeditiva, 
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte 
i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar. 
hom no pot dir analfabet impunement.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa, 
més endavant de roma, 
i fins i tot em vas permetre anar a grècia. 

com t'ho podria agrair, pare.
em recorde. 
i tu, dempeus darrere meu. 
jo escrivia, assegut a la taula, 
miraves els signes que traçava jo 
com si anasses llegint-los 
o patint-los, 
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies, però ho intuïes. 
el meu llatí no era el teu llatí.

i callaves després.
ara, 
mentre escric açò, 
et sent al meu darrere, a les meues espatles, 
et tinc o et necessite.

per això he interromput un himne a venus 
i t'he escrit açò 
molt devotament, 
pare. 


Vicent Andrés Estellés Horacianes (1963 - 1970)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.