La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 4 de març de 2014

Tres segons


He perbocat el silenci
per no tornar a veure’t.
Per traure el cos del redós
de les sines de silici.
T’he vist a un tros de pa,
a un marbre esquifit,
com una fossa de Guam
i maragdes de tungsté,
com una mar embravida
i paraules de cotó,
com un còdol d’espurnes
i sivelles extingides.
He revifat el dolor
de la dansa de les mans,
com un taure ombrívol
i sabates de tacó,
com un Corfú incendiat
i una Troia sempre ardida,
com una carícia
del teu dit de caragol,
com un saltamartí
i rondalles de vaquers,
com una avinguda
d’espelmes de verí.
Com una carretera
de pires i encenalls,
com un cel del teu cos
i batusses de nilon.
Una drecera
de bòlids de metall
i sal a la sabata
on colgue cada nom.
Una barriada
de ceps i giravoltes
i núvols argentats
que clouen sempre a palp
el tir de la nuesa,
una desbandada
de dracs i de nadons,
com un búfal de neu
que et mira a la distància
del ja darrer vagó.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.